dilluns, 7 d’agost de 2017

L'urbà com a ordre de connotacions

La foto es de Oak Thitayarak

Comentario para Marta Contijoch, col·lega de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.

L'URBÀ COM A ORDRE DE CONNOTACIONS
Manuel Delgado

És que estava seguit l'esquema semiològic que proposa Lefebvre quan reconeix diferents nivells i dimensions a la ciutat. D'una banda, teníem la ciutat de la paraula, el que diuen els carrers i les places; després estaria la llengua de la ciutat, que és la manera de dir el que diu, les gestualitats, les formalitats ... L'escriptura de la ciutat és el que s'escriu i es prescriu en els seus murs, la disposició i l'encadenament dels llocs que té el seu encadenament l'ocupació del temps. A part hi ha aquest sistema de significacions amb què treballen els arquitectes, però que en el fons només seria un sistema de grafismes sobre el paper o l'ordinador, un conjunt ordenat de visualitzacions al que criden urbanisme. Però a més de ser parla, llengua, escriptura o grafisme, diu que hi ha un altra cosa, que és el llenguatge urbà. És a dir que la ciutat sobretot té un llenguatge que la transcendeix, i que és justament això: l'urbà, és a dir el llenguatge urbà o, si es prefereix, l'urbà com a llenguatge de la ciutat, que, com tot llenguatge, no és usat, sinó que fa servir a qui ho fa servir. A la manera dels mites, no és la ciutat la que empra el llenguatge urbà que la diu; sinó el llenguatge urbà, l'urbà, qui utilitza la morfologia urbana, les seves pràctiques i practicants, per dir-se.

Es aquí on he volgut tirar del fil de quan Lefebvre fa una referència al concepte de "ordre de connotacions" de la Semiòtica de Greimas. I ho entès. La parla, la llengua, l'escriptura i els grafismes d'una ciutat actuen a la manera d'un ordre denotatiu, en què cada terme té una definició que l'esgota com a concepte. En termes de la semiologia clàssica, aquestes formes de significar la ciutat constituirien una cadena sintagmàtica, això és un discurs, com tot discurs, lineal. En canvi, el urbà -el llenguatge urbà- es conforma al voltant d'una infinitat de connexions paradigmàtiques. Hi haurà especialistes filosòfics que vulguin fer de la ciutat un discurs, però no podran fer el mateix de l'urbà, perquè l'urbà només existeix com immensa estructura d'associacions, un ordre inesgotable de connotacions. En una formació significant, el denotatiu de es deixa interpretar pel que Greimas anomena  una semiòtica narrativa". En canvi, el connotatiu trasllada als subjectes comunicants a un espai enunciatiu respecte del qual cada enunciat funciona com "un brollador" de significats.

Greimas posa un exemple ben senzill de lògica commutativa en un context comunicacional ordinari. T'ho copio: "És impossible, en la nostra cultura, parlar d'amor sense flirtejar; al mateix temps és impossible parlar especialment de sexualitat sense obrir alhora una dimensió eròtica en la situació de comunicació; és impossible, en certes cultures parlar d'un o d'un altre Déu sense sentir la seva presència com si hagués estat cridat en fer-ne esment".


Això aclareix aquesta idea no del tot explicitada per Lefebvre de l'urbà com a llenguatge. L'urbà posa de manifest que la ciutat, concebuda com un text organitzat per mitjà d'un llenguatge, no pot ser de cap manera una magnitud homogènia, ja que tot text depèn de diversos sistemes diferents i ha de ser considerat a partir de la manera com es desenvolupa la seva anàlisi i els nivells de pertinença escollits. De fet, no podria existir un llenguatge denotatiu, ja que tot llenguatge no pot ser sinó sistema de connotacions. I aquí he anat a parar a Hjelmslev, que en la seva glosemática, impugna el supòsit que, partint de un punt de vista vagament sociològic, considera que l'existència d'una norma social implica que una llengua nacional sigui també uniforme i especifica en la seva estructura interna. El que expressaria una suposada semiòtica denotativa seria un contingut tot ell conformat per connotadors , de manera que en el fons seria una semiòtica connotativa, per Hjelmslev semiòtica, a seques. És perquè és llenguatge, que allò urbà no és mai un tema, sinó una successió infinita d'actes i trobades realitzades o virtuals, un colossal sistema connotatiu.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch